Veig que sou un mantes i que això d’escriure al blog no està fet per a vosaltres!
Qui ho anava a dir, al final soc jo la
més activa!
La meva vida no en te res d’avorrida ni monòtona...
Tenir un amic especial a Lleida, a aquestes alçades de la vida, es divertit. Que
el mòbil comenci a sonar i dient que estan comprant amb la meva tarja quan jo
soc a casa i amb la tarja al bolso, no n’és gens. Ser presidenta de la
comunitat de veïns és un conyazo. Un pare a la residència a punt d’un altre pneumònia
i "depre" perquè allà tots son vells i es moren, és un rotllo. Que l’ordinador
funcioni com el cul i en Josep no vingui, ja n’estic acostumada. Haver de
llegir un llibre que no em ve de gust però que he de parlar-ne a la propera classe, és una merda. Uff, si voleu continuo, però… a que no cal?! Veieu que no hi han
coses massa agradables per explicar em toca anar mes de cul que sant patrás.
Però una cosa és certa, no tot es negatiu!
Ahir
vam saber que el frijolito/a és un frijolito. Que bé!!!! Jo apostava per un
nen. No és per que no m’ agradin les nenes, és que mai he tingut un nen petit a
prop. Una germana, dues filles, la filla de la meva amiga, una neboda, una nena
en acollida, l’Emma, una quasi fillola, tot nenes!!!. Diu la ciència que això
es cosa dels homes, gràcies Jaume per fer punteria, i gràcies Victoria per fer
de forn.
Ahir mentre anava a comissaria a fer la
denuncia vaig rebre la noticia i com a mínim em va alegrar el dia, encara em dura
l’eufòria a hores d’ara! No us podeu imaginar “el bieeenn” que vaig cridar.
L’altre notícia bona és que l’Emma m’ha volgut
trucar per fer-me un petó. Es que un dia d’aquests me la menjaré!
Tinc ganes de veure’ls als dos juntets, jugant
i tots nosaltres pendents d’ells, veient com creixen, com es van fent grans.
Què tenen aquestes criatures perquè me les
estimi tant!?
He perdut els meus nens perquè s’han fet grans però m’han regalat
la il·lusió de veure créixer unes noves vides. Us agraeixo que compartiu els vostres moments
amb nosaltres, així tots podem disfrutar d’ells i els sentim com si fossin
nostres!
