I la Pili diu...

Veig que sou un mantes i que això d’escriure al blog no està fet per a vosaltres! 

Qui ho anava a dir, al final soc jo la més activa!

La meva vida no en te res d’avorrida ni monòtona... 

Tenir un amic especial a Lleida, a aquestes alçades de la vida, es divertit. Que el mòbil comenci a sonar i dient que estan comprant amb la meva tarja quan jo soc a casa i amb la tarja al bolso, no n’és gens. Ser presidenta de la comunitat de veïns és un conyazo. Un pare a la residència a punt d’un altre pneumònia i "depre" perquè allà tots son vells i es moren, és un rotllo. Que l’ordinador funcioni com el cul i en Josep no vingui, ja n’estic acostumada. Haver de llegir un llibre que no em ve de gust però que he de parlar-ne a la propera classe, és una merda. Uff, si voleu continuo, però… a que no cal?! Veieu que no hi han coses massa agradables per explicar em toca anar mes de cul que sant patrás.

Però una cosa és certa, no tot es negatiu! 

Ahir vam saber que el frijolito/a és un frijolito. Que bé!!!! Jo apostava per un nen. No és per que no m’ agradin les nenes, és que mai he tingut un nen petit a prop. Una germana, dues filles, la filla de la meva amiga, una neboda, una nena en acollida, l’Emma, una quasi fillola, tot nenes!!!. Diu la ciència que això es cosa dels homes, gràcies Jaume per fer punteria, i gràcies Victoria per fer de forn.

Ahir mentre anava a comissaria a fer la denuncia vaig rebre la noticia i com a mínim em va alegrar el dia, encara em dura l’eufòria a hores d’ara! No us podeu imaginar “el bieeenn” que vaig cridar.

L’altre notícia bona és que l’Emma m’ha volgut trucar per fer-me un petó. Es que un dia d’aquests me la menjaré!

Tinc ganes de veure’ls als dos juntets, jugant i tots nosaltres pendents d’ells, veient com creixen, com es van fent grans.

Què tenen aquestes criatures perquè me les estimi tant!?

He perdut els meus nens perquè s’han fet grans però m’han regalat la il·lusió de veure créixer unes noves vides. Us agraeixo que compartiu els vostres moments amb nosaltres, així tots podem disfrutar d’ells i els sentim com si fossin nostres!